Mas Usall
De Banyoles
No ens pensessim pas que aquest humil veïnat té poca història: és esmentat per primera vegada en un document de l'any 1017: el Papa Benet VIII li reconeix les seves possessions al monestir de Sant Esteve de Banyoles, i entre elles: "els boscos i molins d'Usall". En aquests 982 anys els habitants del nostre veïnat s'han relacionat, de grat o no, amb gent poderosa.
De primer, amb el monestir de Sant Esteve, que en tenia el domini feudal. Segons consta en documents antics,
- el 1535, un monjo de Sant Esteve ( Pere Julià d'Usall ) va fer construir l'altar del Corpus,
- el 1664, l'abat compra el Mas Usall del Bosch per 1060 lliures; al canvi actual, uns 150 milions de pessetes,
- el 1821 el monestir rebia encara dels nostres avantpassats 14 quarteres de blat cada any i 10 de civada, 27 gallines i 16 lliures, 11 sous i 2 diners ( 2.400.000 pta d'ara ), fet que va acabar amb la desamortització de Mendizábal.
Els Usall aviat van ser prou importants com per enfrontar-se al monestir i lluïtar per la independència de Banyoles:
- en Bartomeu i en Joan d'Usall compren el 1253, junt amb altres, el monopoli del sumac o roldor ( arbre que dóna un tint que serveix per adobar les pells ), fent de testimoni Pere d'Usall, amb altres.
- El 1303, Eymeric d'Usall fa d'arbitre reial en la constitució de Banyoles com a municipi lliure del monestir.
- Els anys de 1370, Pere d'Usall ajuda el rei Pere el Cerimoniós a recuperar la jurisdicció del castell de Porqueres, que havia estat adquirida pel monestir, comprant-la amb els seus propis diners. Dins d'aquesta jurisdicció hi havia Banyoles, Mata, Fontcoberta, Vilert i Miànegues.
Aquesta relació amb el rei no és excepcional: la família dels Usall va traslladar els seus fills segons ( cabalers ) a Barcelona, on alguns van triomfar en els negocis, van ser banquers i van arribar a exercir carrecs com:
- Cambrer del rei ( era qui portava els comptes privats del rei ),
- Consellers de Cent de Barcelona ( regidors, doncs ) 38 vegades.
- Consellers en cap, ( és a dir, alcaldes de Barcelona ), 4 vegades
- Ambaixadors ( a Egipte i Gènova ),
- Diputat del General de Catalunya ( President de la Generalitat ) el 1506,
- Veguer ( com governador civil, més o menys ),
- Lloctinent del rei a Sardenya (càrrec reservat a la família reial, i mostra una confiança il.limitada ),
- Mestre de Camp de la Generalitat en la guerra dels segadors ( cap de l'exèrcit ).
Un moment especialment dramàtic en aquesta relació entre els Usall i els reis de la Corona catalano-aragonesa és la forma com van salvar la reina Joana, assetjada a Girona per les forces revoltades de la noblesa en la guerra civil de 1462-72 , aixecant un exèrcit de voluntaris pagesos de la nostra contrada.
Els Usall de Barcelona, però, es van extingir amb Maria Francesca d'Usall i Fivaller, marquesa de Monistrol i baronessa de Bestracà, el 1854.I van quedar els Usall de Banyoles, amb les seves terres i masies en mans de masovers, i "vilans" que són els que ara podem gaudir d'una certa llibertat, cadascú a casa seva.i sense dependre de monestirs, reis ni feudals. I que duri.
Josep Mª Reyes, historiador